La Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia ha nomenat Pregoner per a l’any 2013 al pare escolapi Enric Ferrer Solivares en reconeixement de la seua valuosa trajectòria en l’àmbit religiós i literari.
Enric Ferrer Solivares (Gandia, 1943). Estudià el batxillerat al Col·legi de l’Escola Pia de Gandia. En 1959 va ingressar en l’Orde de l’Escola Pia, a València. Estudis eclesiàstics i de magisteri a Iratxe-Estella (Navarra) i Albelda-Logronyo (La Rioja). Llicenciat en Teologia (Salamanca, 1968). Sacerdot des de 1969. Professor de religió, llengua, literatura i història en diversos centres escolapis. Va iniciar la seua activitat literària en el camp de la poesia i la narrativa. Va ser antologat en Antologia de sacerdots poetes (Zurich, 1975) i en Els darrers. Generació del 70 (Castelló, 1972). Posteriorment es va centrar en la crítica literària i la història. Ha estat membre de diversos jurats literaris, professor de Lo Rat Penat, Cursos de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València i del Centre Carles Salvador. Ha publicat assaig i crítica en diverses revistes (Gorg, Ciudad, Serra d’Or, Cairell, Saó, L’Espill, Borja, revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, etc.) i ha aconseguit, entre altres premis, el “Serra d’Or” d’escriptors jòvens (1970 i 1971), “Iaraní” (2005) i “Falles de Gandia” (2008). Ha fet conferències i prologat obres d’autors valencians actuals. Ha publicat els següents llibres: Literatura i societat. País Valencià, segle XX (1981); Antologia d’escriptors de la Safor, amb Joan Pellicer (1986); Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella (estudi i edició) (1997); 77 mirades a un mateix paisatge (estudi i edició), de Joan M. Monjo (2007); “Déu entre les coses”. Antologia de poesia religiosa, de Vicent Andrés Estellés (selecció i introducció) (2009); Tast d’eternitat (estudi introductori i edició), de Joan Valls i Jordà (2012). Ha publicat treballs en algunes obres col·lectives (Els vents del món, El llibre de la Safor, Campanes fi de segle, Francesc M. Miret. L’últim romàntic, 10 anys de Premi Iaraní, Vint anys de novel·la catalana al País Valencià) i en les miscel·lànies dedicades a F.G. Perles, Josep Iborra, Josep Camarena, Teresa Pascual i Josep Piera, com també l’estudi “Més alta la vida s’endevina”. La poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés” (Acadèmia Valenciana de la Llengua) (2012). Igualment ha publicat els estudis introductoris de Pietat i Art, de Vicent Pellicer (2007) i Hidrografia i Geologia valenciana, de Leandro Calvo (edició de Josep Maria Ferrairó) (2008). En1992, a Roma, va publicar una història de l’Escola Pia, posteriorment traduïda a l’anglés (Los Angeles, 1996), per a ús dels seminaris escolapis. Ha col·laborat en algunes revistes de l’Escola Pia, amb publicacions de caràcter espiritual i històric (Ephemerides Calasanctianae, Albada, Revista de Pastoral Juvenil, Analecta Calasanctiana, Ruta, etc.). Ha dictat conferències i cursos en diverses institucions i llocs de l’Escola Pia. Des del 1995 resideix a Gandia, on col·labora, entre altres activitats, en publicacions religioses i culturals. És conseller del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, de Gandia, i director del seu anuari Revista de la Safor. Col·labora en l’animació religiosa i cultural de l’ermita de Santa Anna, de Gandia.
